El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. És un dels catorze parcs de l'estat espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.

Ssituat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà.

El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari.

Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge.

(Nova entrada al meravellós poble de Pont, capital de la comarca Ribagorça)

SANT PERE DE RIBES

SANT PERE DE RIBES

Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.

quina foto tan guapa! com m'agrada, quina sensació de fred, de fresc a la tarda nit,

VILANOVA I LA GELTRÚ

la ciutat on vaig néixer

VILANOVA I LA GELTRÚ
ciutat mediterranea
avui he volgut dedicar aquesta entrada al blog del meu bar,
a la ciutat on vaig néixer

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, província de Barcelona

Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, té el tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com Autopista Pau Casals, i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva).
La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.

antes de abrir el bar vivia en Mas d'en Serra, (nunca me ha gustado decir Roquetes y mucho menos Roquetas,) así que la siguiente entrada la dedico a Sant Pere de Ribes,

CATALUÑA

L' Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

El Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. Fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles després d'una substancial modificació i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. És vigent des del 9 d'agost de 2006.

Escut de la Generalitat de Catalunya
Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de la Moncloa, ja que va ser allí on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya.

CATALUNYA

Aquesta és una de les entrades que més m'agrada
estic molt content de com m'ha quedat

Jo no sóc independentista, pero sí penso que hi ha molta gent que menysprea Catalunya i el català,

considero una cosa molt bona, que es parli català en diversos llocs, per exemple, que vagis a Italia, i a l'Alguer puguis demanar les coses en català és fantàstic! a Italia a l'Alguer ens entenen!penso que el català és "dolç" de parlar, si els sents ées melós, bufó, no se, te semblança amb el francés,

a Andorra és l'idioma oficial
hi ha gent, que surt a la tele, que critica Catalunya i el Barça,
em fa ràbia que ens tiguin ràbia,
quin fàstic quan parlen malament i ens critiquen!!!

CORONA D'ARAGÓ

La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes.

FC BARCELONA

SÓC DEL BARÇA - SÓC CULÉ

no soy forofo, ni fanatic,
pro m'agrada molt que guanyi el Barça
per la meva iaia,

NORD de CATALUNYA

Pyrenees

La Catalunya Nord és dividida segons la convenció acadèmica en 6 comarques històriques i un seguit de subcomarques naturals que no es corresponen amb l'actual divisió administrativa del departament. El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord del 2007 fet per la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans eleva la tradicional subcomarca rossellonesa dels Aspres a la categoria de comarca.

el Rosselló (92 municipis), amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, l'Albera incloent-hi la costa de la Marenda, la Plana del Rosselló, el Riberal i la Salanca.

Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.

Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altiplà de Sornià.

el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap. l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a l'Estat Espanyol.

la Fenolleda (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; inclou les subcomarques de les Corberes (divides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres

BERGUEDÀ

Comarca del interior en la provincia de Barcelona, excepto el municipio leridano de Gósol.

La mitad septentrional, conocida como el Alto Berguedá, esta constituida por la cuenca alta del Llobregat y las sierras del Pirineo. El límite septentrional es una auténtica barrera montañosa, orientada de oeste a este, con cimas y cadenas por encima de los 2000 metros, que separan el Berguedà de la Cerdaña; sierras de Cadí y Moixeró, Puig d'Alp y Puigllançada.

Al sur de estas sierras los ríos han abierto diversos valles: el del Llobregat hasta La Puebla de Lillet y Castellar de Nuch, el del río de Bagá, el del Bastareny y el del Saldes. Al este está la sierra de Catllaràs y Rasos de Tubau. Al oeste las sierras son más elevadas: Pedraforca, sierras del Verd y Ensija y Rasos de Peguera.

Tiene una superficie de 1184,89 kilómetros cuadrados.

El clima del Alto Berguedá es lluvioso y frío, con nieve en invierno en las vertientes más altas. Las precipitaciones medias anuales superan los 1000 mm. con mínimo relativo en el invierno.

La vegetación está constituida principalmente por pinares de pino rojo y robles. En los lugares más umbríos hay hayedos y, más raramente, abetos. A partir de los 1700 metros domina el pino negro y por encima de los 2200 metros vegetación alpina. La mitad meridional del Berguedà está constituida por relieves poco altos. El clima es mediterráneo con una ligera tendencia continental.

Las precipitaciones medias anuales rondan entre los 700 y los 900 mm, con un mínimo en invierno. Las temperaturas medias anuales se sitúan entre los 11º y los 13º, con inviernos fríos y veranos no excesivamente calurosos. La vegetación espontánea está formada por carrascales en los lugares más secos y de suelos pobres, y robledales allí donde llueve más y los suelos son más profundos.

En la parte central y occidental suele dominar el roble valenciano, y en la parte más oriental y septentrional el roble martinense. Actualmente hay sobre todo extensiones con pinos negros y rojos con áreas de carrascales y robledales.

la patum

www.miguelangelportillo.blogspot.com

capital de la comarca del Berguedà provincia de Barcelona
2008