CANDIDATO DEMOCRATA
BARACK OBAMA
¡¡¡DES DE AQUÍ MI MAS TOTAL APOYO!!!
EL MUNDO NECESITA UN CAMBIO
Y CON OBAMA EL MUNDO LO VA A NOTAR
martes, 14 de octubre de 2008
miércoles, 1 de octubre de 2008
TUNEL VIELHA
EL TUNEL DE VIELHA
Durante la guerra se la independencia española, parte de la invasión napoleónica se produce por el puerto de Vielha (1810) y Napoleón incorpora Arán dentro del Departamento Francés de la Haute Garonne, con capital en St. Gaudens y es devuelto a la corona española durante el reinado en Francia de Luis XVIII (1815).
En 1834 Arán fue integrada por la fuerza en la reciente creada provincia de Lleida -Lérida- y por lo tanto adscrita a Catalunya, mediante decreto de Javier de Burgos en tiempos de la regencia de Isabel II en plena guerra civil carlista.
La construcción del túnel de Vielha, bajo reinado de Alfonso XIII que previamente se había desplazado a Arán acompañado del ministro de origen aranés Eduardo Aunós y de su chofer personal también aranés de casa Tishiné de Vielha con motivo de la inauguración de la carretera del Port dera Bonaigua el año 1924 y ante las peticiones de los araneses de dotarse de un túnel que los comunicara durante todo el año con España les prometió esta fundamental infraestructura. De excepcional envergadura en la época de construcción forma parte, sin duda, de la historia del Valle, durante largos períodos invernales la Valle de Aran quedaba incomunicada de España no así de Francia por tener su paso natural.
En el año 1832 ingenieros franceses ya habían empezado a proyectar un túnel que no fue inaugurado hasta el año 1948 recibiendo la circulación normalizada en el año 1965 y ahora en fase de construcción de un segundo túnel, iniciado el año 2003.
=)
mmmm, em queda de posar lo del arquitecte,
de moment aqui em quedo molt satisfet
ho vaig dir, i aqui està
una entrada dedicada al tunel de viella que tants cops he creuat
:p y que tanto miedo le daba a mi madreeee jajajjaja
de moment aqui em quedo molt satisfet
ho vaig dir, i aqui està
una entrada dedicada al tunel de viella que tants cops he creuat
:p y que tanto miedo le daba a mi madreeee jajajjaja
NACIONAL 230
La Autovía Lérida-Francia o A-14 empezará en Lérida, conectado con la A-2 o Autovía del Nordeste y tras 94,9km finalizará en Sopeira (provincia de Huesca).
Hay un nuevo proyecto para prolongarse hacia Francia tras la apertura de la nueva Boca del Túnel de Vielha con dos tubos de túnel. Provisionalmente estos tuneles funcionan unos pequeños kilómetros como autovía, pero hay nuevo estudio informativo de Sopeira a Boca Sur del Túnel de Vielha para prolongarse la autovía A-14 hacia Canejan con la frontera francesa.
Diseñada en principio como el gran paso por el Pirineo Central, junto con el del Somport, el proyecto ha ido pasando de plan en plan de infraestructuras sufriendo varios recortes hasta la actualidad.
El último, el PEIT 2007-2020, ha rebajado las pretensiones y la futura vía de gran capacidad, por graves afecciones medioambientales en la zona pirenaica, deberá terminar en la localidad oscense de Sopeira, a 44 kilómetros de la boca sur del Túnel de Viella y por tanto a 80 kilómetros de la frontera Francesa. A partir de Sopeira el trazado continuará hacia el norte por la actual carretera nacional N-230, que deberá mejorase notablemente.
El último, el PEIT 2007-2020, ha rebajado las pretensiones y la futura vía de gran capacidad, por graves afecciones medioambientales en la zona pirenaica, deberá terminar en la localidad oscense de Sopeira, a 44 kilómetros de la boca sur del Túnel de Viella y por tanto a 80 kilómetros de la frontera Francesa. A partir de Sopeira el trazado continuará hacia el norte por la actual carretera nacional N-230, que deberá mejorase notablemente.
El nuevo túnel de Viella denominado Juan Carlos I, de 5.230 m de longitud, evita el paso por el antiguo túnel considerado como el más peligroso de Europa (no se cruzaban dos camiones en su interior), quedando únicamente para el transporte de mercancías peligrosas y como galería de evacuación. La obra comenzó el enero de 2002 y el túnel se abrió al paso de vehículos el 4 de diciembre de 2007.
L'A-14 serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km. L'autovia començarà prop de Lleida, al punt quilomètric 460,5 de l'Autovia del Nord-est, i finalitzarà a Sopeira, abans de l'Embassament d'Escales, just on la vall es fa molt estreta. Actualment, tan sols el tram Rosselló - Almenar, de 10,3 km es troben en servei.
Actualment hi passa la N-230, però degut que el trajecte és més curt per arribar a França respecte altres passos fronterers és molt usat per camions, cosa que dificulta el trànsit i provoca nombrosos accidents.
És per això que diversos alcaldes de la zona han reivindicat aquesta autovia per fer més fluid el trànsit i rebaixar la perillositat de l'actual via.
L'A-14 serà una autovia d'accés al Pirineu i a França, d'una longitud total aproximada de 94,97 km. L'autovia començarà prop de Lleida, al punt quilomètric 460,5 de l'Autovia del Nord-est, i finalitzarà a Sopeira, abans de l'Embassament d'Escales, just on la vall es fa molt estreta. Actualment, tan sols el tram Rosselló - Almenar, de 10,3 km es troben en servei.
Actualment hi passa la N-230, però degut que el trajecte és més curt per arribar a França respecte altres passos fronterers és molt usat per camions, cosa que dificulta el trànsit i provoca nombrosos accidents.
És per això que diversos alcaldes de la zona han reivindicat aquesta autovia per fer més fluid el trànsit i rebaixar la perillositat de l'actual via.
Va començar quan el 2001, alcaldes d'Areny de Noguera, El Pont de Montanyana i El Pont de Suert, van demanar al Ministeri de Foment que construís una autovia. El 2002 el Ministeri de Foment va redactar l'avantprojecte que incloïa tots els 187 quilòmetres d'autovia, però els alcaldes de la Vall d'Aran es van queixar per que una autovia de 4 carrils impactaria negativament a la comarca.
El 2004 més alcaldes de la comarca del Segrià van demanar l'autovia al Ministeri de Foment.
Aquest va redactar un nou avantprojecte que tans sols era de 94,97 km, ja que des de Sopeira fins a França no hi hauria autovia per l'estretor de la vall.
Més tard Joaquim Nadal, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va anunciar que des que finalitzaria l'autovia fins la boca sud del Túnel de Vielha seria una Via Ràpida, però a principis del 2005, el Ministeri de Foment va dir que el que havia dit Joaquim Nadal no seria així i que la carretera continuaria sent igual que ara.
Aquest va redactar un nou avantprojecte que tans sols era de 94,97 km, ja que des de Sopeira fins a França no hi hauria autovia per l'estretor de la vall.
Més tard Joaquim Nadal, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, va anunciar que des que finalitzaria l'autovia fins la boca sud del Túnel de Vielha seria una Via Ràpida, però a principis del 2005, el Ministeri de Foment va dir que el que havia dit Joaquim Nadal no seria així i que la carretera continuaria sent igual que ara.
A principis de 2006 el Ministeri de Foment va fer un estudi d'impacte ambiental, i el juny de 2006, va licitar els primers 15 km. L'agost de 2006 l'associació ecologista IPCENA va dir que no es justificava el motiu de la construcció de l'autovia. Actualment hi ha dos trams en obres, i dels altres se n'està redactant el projecte.
El 2007 amb la licitació dels dos estudis informatius (Sopeira - Frontera Francesa), es desmentiren les intencions del Ministeri de Foment de no condicionar aquest tram de carretera.
El tram entre Lleida i Rosselló es va adjudicar el 2009 però des de llavors no s'ha fet cap obra ni moviment en aquest tram, tot i ser considerat prioritari degut a l'existència de l'Aeroport d'Alguaire.
Del resto de la autovía sólo está en marcha el tramo que discurre por la provincia de Lérida, del tramo de la provincia de Huesca no hay nada.
www.miguelangelportillo.blogspot.com 2013
BP vs
PIRINEU CATALÀ
Ja ho vaig dir...
=) aquesta entrada va per als Pirineus
els pirineus de Lleida
els pirineus de Lleida
Alta Ribagorça - Val d'Aran
PONT DE SUERT - VIELHA
31-01-09
31-01-09
martes, 30 de septiembre de 2008
El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un espai natural protegit de l'Alt Pirineu. És un dels catorze parcs de l'estat espanyol amb la categoria de Parc Nacional i l'únic que hi ha a Catalunya. Fou declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955.
Ssituat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà.
El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari.
Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge.
Ssituat a la part central de la Serralada Pirinenca entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà.
El nucli central del parc està en els termes municipals de la Vall de Boí i Espot.La geografia del Parc és d'alta muntanya perquè gran part del territori s'alça més amunt dels 1.000 m amb pics que superen els 3.000 m d'alçada. Hi ha gran abundància de llacs d'origen glacial quaternari.
Hi destaquen dues valls, a l'oest la vall del riu Sant Nicolau amb els característics prats i meandres d'on ve el nom d'Aigüestortes. I a l'est la vall del riu Escrita amb l'Estany de Sant Maurici.El Parc té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta fan que hi hagi diferents ecosistemes: prats, conreus i boscos caducifolis a les cotes més baixes, boscos de fulla perenne a les cotes mitjanes, i prats i rocalls d'alta muntanya a les cotes més altes. El fet que faci molts anys que està protegit així com la seva inaccessibilitat natural ha preservat la flora i la fauna en un estat força salvatge.
(Nova entrada al meravellós poble de Pont, capital de la comarca Ribagorça)
domingo, 28 de septiembre de 2008
SANT PERE DE RIBES
SANT PERE DE RIBES
Sant Pere de Ribes és un municipi de la comarca del Garraf. Té una extensió de 40,71 km². Limita al nord amb els termes de Canyelles i d'Olivella; a l'est, també amb el d'Olivella; al sud, amb el de Sitges i la petita franja de la Mediterrània; i a l'oest, amb el municipi de Vilanova i la Geltrú. Dels 26 km de costa que té la comarca, una petita part de 658 m corresponen a Sant Pere de Ribes.
quina foto tan guapa! com m'agrada, quina sensació de fred, de fresc a la tarda nit,
VILANOVA I LA GELTRÚ
la ciutat on vaig néixer
VILANOVA I LA GELTRÚ
ciutat mediterranea
avui he volgut dedicar aquesta entrada al blog del meu bar,
a la ciutat on vaig néixer
VILANOVA I LA GELTRÚ
ciutat mediterranea
avui he volgut dedicar aquesta entrada al blog del meu bar,
a la ciutat on vaig néixer
Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf, província de Barcelona
Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, té el tercer port en importància de Catalunya i una estació nàutica. Completen les comunicacions l'autopista C-32, coneguda també com Autopista Pau Casals, i la connexió ferroviària (línia de Rodalies Sant Vicenç de Calders-Maçanet de la Selva).
La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.
La seva població ha anat en augment en els últims anys. Segons les darreres dades, arriba a uns 62.826 habitants. Alguns dels nous projectes de la ciutat són l'Eixample de Mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.
antes de abrir el bar vivia en Mas d'en Serra, (nunca me ha gustado decir Roquetes y mucho menos Roquetas,) así que la siguiente entrada la dedico a Sant Pere de Ribes,
viernes, 26 de septiembre de 2008
CATALUÑA
L' Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
El Parlament de Catalunya aprovà el 30 de setembre de 2005 la Proposta de Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, que fou acceptada a tràmit pel Congrés de Diputats el 2 de novembre de 2005. Fou aprovat el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles després d'una substancial modificació i fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006. És vigent des del 9 d'agost de 2006.
Escut de la Generalitat de Catalunya
Se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de tirar-lo endavant en una fase inicial. En canvi, alguns dels seus detractors l'anomenen Estatut de la Moncloa, ja que va ser allí on es va pactar el redactat final del text que modificava substancialment el text aprovat al Parlament de Catalunya.
CATALUNYA
Aquesta és una de les entrades que més m'agrada
estic molt content de com m'ha quedat
Jo no sóc independentista, pero sí penso que hi ha molta gent que menysprea Catalunya i el català,
considero una cosa molt bona, que es parli català en diversos llocs, per exemple, que vagis a Italia, i a l'Alguer puguis demanar les coses en català és fantàstic! a Italia a l'Alguer ens entenen!penso que el català és "dolç" de parlar, si els sents ées melós, bufó, no se, te semblança amb el francés,
a Andorra és l'idioma oficial
hi ha gent, que surt a la tele, que critica Catalunya i el Barça,
em fa ràbia que ens tiguin ràbia,
quin fàstic quan parlen malament i ens critiquen!!!
jueves, 25 de septiembre de 2008
CORONA D'ARAGÓ
La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre el Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes.
FC BARCELONA
SÓC DEL BARÇA - SÓC CULÉ
no soy forofo, ni fanatic,
pro m'agrada molt que guanyi el Barça
per la meva iaia,
miércoles, 24 de septiembre de 2008
NORD de CATALUNYA
Pyrenees
La Catalunya Nord és dividida segons la convenció acadèmica en 6 comarques històriques i un seguit de subcomarques naturals que no es corresponen amb l'actual divisió administrativa del departament. El Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord del 2007 fet per la Universitat de Perpinyà i l'Institut d'Estudis Catalans eleva la tradicional subcomarca rossellonesa dels Aspres a la categoria de comarca.
el Rosselló (92 municipis), amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, l'Albera incloent-hi la costa de la Marenda, la Plana del Rosselló, el Riberal i la Salanca.
Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.
Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altiplà de Sornià.
Vallespir (21 municipis), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.
Conflent (53 municipis), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l'Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l'Altiplà de Sornià.
el Capcir (7 municipis), amb Formiguera com a cap. l'Alta Cerdanya (27 municipis), amb Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a l'Estat Espanyol.
la Fenolleda (28 municipis), amb Sant Pau de Fenollet com a cap; inclou les subcomarques de les Corberes (divides entre el Rosselló i la Fenolleda), les Valls i l'Altiplà de Sornià o Aspres
sábado, 20 de septiembre de 2008
BERGUEDÀ
La mitad septentrional, conocida como el Alto Berguedá, esta constituida por la cuenca alta del Llobregat y las sierras del Pirineo. El límite septentrional es una auténtica barrera montañosa, orientada de oeste a este, con cimas y cadenas por encima de los 2000 metros, que separan el Berguedà de la Cerdaña; sierras de Cadí y Moixeró, Puig d'Alp y Puigllançada.
Al sur de estas sierras los ríos han abierto diversos valles: el del Llobregat hasta La Puebla de Lillet y Castellar de Nuch, el del río de Bagá, el del Bastareny y el del Saldes. Al este está la sierra de Catllaràs y Rasos de Tubau. Al oeste las sierras son más elevadas: Pedraforca, sierras del Verd y Ensija y Rasos de Peguera.
Tiene una superficie de 1184,89 kilómetros cuadrados.
El clima del Alto Berguedá es lluvioso y frío, con nieve en invierno en las vertientes más altas. Las precipitaciones medias anuales superan los 1000 mm. con mínimo relativo en el invierno.
La vegetación está constituida principalmente por pinares de pino rojo y robles. En los lugares más umbríos hay hayedos y, más raramente, abetos. A partir de los 1700 metros domina el pino negro y por encima de los 2200 metros vegetación alpina. La mitad meridional del Berguedà está constituida por relieves poco altos. El clima es mediterráneo con una ligera tendencia continental.
Las precipitaciones medias anuales rondan entre los 700 y los 900 mm, con un mínimo en invierno. Las temperaturas medias anuales se sitúan entre los 11º y los 13º, con inviernos fríos y veranos no excesivamente calurosos. La vegetación espontánea está formada por carrascales en los lugares más secos y de suelos pobres, y robledales allí donde llueve más y los suelos son más profundos.
En la parte central y occidental suele dominar el roble valenciano, y en la parte más oriental y septentrional el roble martinense. Actualmente hay sobre todo extensiones con pinos negros y rojos con áreas de carrascales y robledales.
miércoles, 17 de septiembre de 2008
martes, 12 de agosto de 2008
sábado, 9 de agosto de 2008
martes, 5 de agosto de 2008
CENA ALUMNOS CANIGÓ
¡¡ Las chicas de oro y yo !!
cena de alumnos del Canigó
impresionante ! una noche genial !!
disfruté muchisimo y lo pasé muy bien !!
preparando una barbacoa? :p uea !!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
